 |
| Imatge extreta de Facebook.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
A la setmana cultural del conservatori de música de Reus, va venir a fer una masterclass, el guitarrista Edwin García González. Ell va néixer a Colòmbia i va graduar-se a la Pontificia Universidad Javeriana de Colòmbia en Interpretació de Guitarra Clàssica. Més tard, es va especialitzar en el Grau Superior d’Instruments Antics de Corda polsada a l’ESMuC. Participa en formacions musicals com La Villanesca, a Lyon i Basilea; La Dispersione, a Algèria; l’ensemble l’Academia degli Animosi i Ripieno de Consort, de Barcelona; Eco de Indias, grup d’Amsterdam i l’Ensemble Alba Sonora de Bogotà, del qual n’és membre fundador, director i intèrpret.
Ha enregistrat diversos treballs discogràfics com Y toda la pena es aire, Romances, villancicos, Tonos y danzas del Renacimiento y Barroco Español, Del Mar del Alma i ha participat en l’òpera La Calisto, a l’Academia della Musica di Milano, i com a músic en escena en una obra teatral de Lope de Vega amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico de España.
Ha estat professor a la Universidad de Cundinamarca, de Colòmbia, a la Pontificia Universidad Javeriana de Bogotà i actualment, imparteix classes a l’Escola del Palau de la Música Catalana.
Abans de llegir l’entrevista, només m’agradaria destacar una cosa, i és que, s’ha de tenir en compte que l’Edwin, tot i que està llicenciat en guitarra clàssica, bàsicament es dedica a la guitarra barroca i, que l’entrevista canvia molt si es fa a un guitarrista que es dedica al clàssic que al barroc. Amb tot això, comencem.
1) Has tocat mai el Concierto de Aranjuez? Et va agradar?
Podria dir que sí i que no, ja que no l’he tocat de solista amb una orquestra, però sí que el vaig tocar a una audició amb acompanyament pianístic, tot i que solament vaig tocar el primer moviment. Sí, m’agrada molt.
2) Quina és la part, o moviment que més t’agrada? I el que menys?
Em basaré amb moviments: el moviment que més m’agrada és el segon; i, el que menys, el tercer.
3) Tens alguna cosa a afegir, anècdota o fins i tot “sentiment especial” envers al Concierto de Aranjuez?
Jo crec que si a algú li preguntés si coneix un concert de guitarra, més d’un cinquanta per cent et diria: sí, el Concierto de Aranjuez. Considero què és una obra molt maca, però molt coneguda i massa tocada i, quan molta gent toca una obra, se’n fan moltes versions i ja no té aquella essència del principi. Hi ha moltes més obres de Rodrigo que són ben maques i ningú les coneix, i ell va composar moltes obres, cosa per la qual considero que se l’hauria de valorar pel compositor què és i no simplement pel Concierto de Aranjuez. Una obra que a mi especialment m’agrada molt i és de Rodrigo és la Fantasía para un Gentil Hombre.
4) Quina importància creus que té el Concierto de Aranjuez en el món guitarrístic? I en el de la música en general?
Jo crec que si ets guitarrista, com a mínim, l’has de conèixer; en algun punt de la teva carrera musical t’hi has d’apropar. I ara, no solament en el món de la música, sinó que també en el de la vida en general s’ha utilitzat molt, tant en el cine com en el teatre. I, és peculiar que Rodrigo va composar el segon moviment quan van morir les seves dues filles, cosa que li dóna un toc molt especial.
5) Coneixes alguna relació del Concierto de Aranjuez amb les fonts, els déus i les aigües subterrànies?
No, mai n’he sentida cap i mai ho pensaria.
Ha enregistrat diversos treballs discogràfics com Y toda la pena es aire, Romances, villancicos, Tonos y danzas del Renacimiento y Barroco Español, Del Mar del Alma i ha participat en l’òpera La Calisto, a l’Academia della Musica di Milano, i com a músic en escena en una obra teatral de Lope de Vega amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico de España.
Ha estat professor a la Universidad de Cundinamarca, de Colòmbia, a la Pontificia Universidad Javeriana de Bogotà i actualment, imparteix classes a l’Escola del Palau de la Música Catalana.
Abans de llegir l’entrevista, només m’agradaria destacar una cosa, i és que, s’ha de tenir en compte que l’Edwin, tot i que està llicenciat en guitarra clàssica, bàsicament es dedica a la guitarra barroca i, que l’entrevista canvia molt si es fa a un guitarrista que es dedica al clàssic que al barroc. Amb tot això, comencem.
1) Has tocat mai el Concierto de Aranjuez? Et va agradar?
Podria dir que sí i que no, ja que no l’he tocat de solista amb una orquestra, però sí que el vaig tocar a una audició amb acompanyament pianístic, tot i que solament vaig tocar el primer moviment. Sí, m’agrada molt.
2) Quina és la part, o moviment que més t’agrada? I el que menys?
Em basaré amb moviments: el moviment que més m’agrada és el segon; i, el que menys, el tercer.
3) Tens alguna cosa a afegir, anècdota o fins i tot “sentiment especial” envers al Concierto de Aranjuez?
Jo crec que si a algú li preguntés si coneix un concert de guitarra, més d’un cinquanta per cent et diria: sí, el Concierto de Aranjuez. Considero què és una obra molt maca, però molt coneguda i massa tocada i, quan molta gent toca una obra, se’n fan moltes versions i ja no té aquella essència del principi. Hi ha moltes més obres de Rodrigo que són ben maques i ningú les coneix, i ell va composar moltes obres, cosa per la qual considero que se l’hauria de valorar pel compositor què és i no simplement pel Concierto de Aranjuez. Una obra que a mi especialment m’agrada molt i és de Rodrigo és la Fantasía para un Gentil Hombre.
4) Quina importància creus que té el Concierto de Aranjuez en el món guitarrístic? I en el de la música en general?
Jo crec que si ets guitarrista, com a mínim, l’has de conèixer; en algun punt de la teva carrera musical t’hi has d’apropar. I ara, no solament en el món de la música, sinó que també en el de la vida en general s’ha utilitzat molt, tant en el cine com en el teatre. I, és peculiar que Rodrigo va composar el segon moviment quan van morir les seves dues filles, cosa que li dóna un toc molt especial.
5) Coneixes alguna relació del Concierto de Aranjuez amb les fonts, els déus i les aigües subterrànies?
No, mai n’he sentida cap i mai ho pensaria.
Bé, doncs fins aquí l’entrevista a Edwin García González. Va ser un plaer que em rebés amb els braços oberts i que no em posés cap tipus d’impediment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada