L’últim moviment d’aquest concert comença amb un ritme que ens incita a ballar, donat el seu ritme ternari. L’orquestra s’uneix amb un forte i amb la mateixa intenció. Joc de pregunta – resposta, com s’ha observat durant tot el concert. Aquest moviment em suggereix un tipus de dansa, on, de la manera tan senzilla que ho toca el guitarrista, no ho notem, però presenta un virtuosisme excepcional, ja que és un moviment per a no parar, perquè a la mínima que no siguis constant, pot desfer-se tot. Les flautes juguen molt amb la guitarra, i les cordes presenten amb abundància pizzicato, cosa normal per a donar lleugeresa al moviment. De cop, les trompes es fan notar, a l’igual que les trompetes, però retorna el caràcter lleuger de la guitarra, les fustes i les cordes. Podem sentir uns passatges de guitarra realment difícils, i l’acompanyament no es queda enrere, amb la dificultat afegida que ha de ser simplement com una remor, ja que el que s’ha de notar és la guitarra, però tenen molts ornaments i passatges complicats. El moviment acaba sense cap tipus de ritardando, simplement amb la senzillesa amb el qual ha començat.
A continuació, us deixo amb la versió del tercer moviment interpretada per Juan Manuel Cañizares i la Berliner Philarmoniker, amb Simon Rattle a la batuta.
La informació ha estat tota elaborada per mi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada