Imatge extreta de Wikipedia.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
Perquè l’aigua s’escoli a través del sòl, hi ha d’haver partícules o grans minerals que formin buits entre si en forma de porus, cavitats i fissures, esmentats anteriorment. Quan l’aigua es troba a la superfície subterrània del planeta, formarà aqüífers; bé, no sempre, però la majoria de cops. Els aqüífers són les roques poroses i permeables que emmagatzemen i transmeten l’aigua. N’hi ha dos tipus:
- Aqüífers detrítics: són els aqüífers que estan formats per masses de roques fragmentades, com l’arena o la grava, i, que emmagatzemen l’aigua als espais intersticials, és a dir, entre els grans de sorra del substrat.
- Aqüífers càrstics: són els aqüífers on hi ha algunes roques dissoltes per l’aigua i formen unes estructures geològiques típiques anomenades Karst1 que tenen la capacitat d’emmagatzemar grans quantitats d’aigua.
1Les estructures geològiques Karst estan, habitualment formades per roques calcàries, tot i que les dolomies, els guixos i les sals també poden formar-les.
Imatge extreta de Fortunecity.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
Imatge extreta de Fortunecity.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
En canvi, si l’aigua dels aqüífers sortís, ho faria en forma de font o de pou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada