Si abans hem parlat d’aigües subterrànies, ara parlem dels guèisers que són un pèl diferents. Les aigües subterrànies es trobaven dins el planeta, doncs els guèisers són surgències, o sortides d’aigua calenta i vapor d’aigua. En sortir, ho fan d’una manera violenta i periòdica, per una mena de xemeneia. Els guèisers consten d’un cràter, format per depòsits de sílice precipitada (mineral que sorgeix de la natura de forma pura o impura), aquest cràter s’assembla a un petit con volcànic; i de la xemeneia, que penetra fins arribar a l’interior de la Terra i dins del planeta o en ramificacions alberga aigua que està sotmesa a una gran pressió, és a dir, a temperatures superiors a 100ºC. Aquesta ascendirà lentament fins que la tensió del vapor excedeixi a la pressió de l’aigua; llavors, es vaporitzarà tot ràpidament i sortirà a l’exterior de forma violenta.
Probablement, la font tèrmica és lava calenta, la temperatura de la qual descendeix a poc a poc, ja que les erupcions dels guèisers tendeixen a disminuir amb freqüència i regularitat i, finalment, desapareixen.
Imatge extreta de Usuarios.multimania.es. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
A continuació, adjunto una imatge que m’ha impressionat molt, ja que mai hauria imaginat de quina forma es presenta un guèiser abans que l’aigua calenta i vapor d’aigua surti. I, amb aquesta imatge podem veure-ho perfectament.
La fotografia mostra el guèiser Strokkur, d’Islàndia, segons abans d’expulsar el vapor d’aigua. És realment impactant.
Imatge extreta de Taringa.net. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç |
Els guèisers més presents i coneguts es situen a tres llocs diferents, que són les anomenades regions volcàniques. Aquests llocs són el parc nacional de Yellowstone, als Estats Units d’Amèrica, on hi són abundants; a Islàndia, on podrem trobar el conegut Gran guèiser; i, a Nova Zelanda.
Una entrada molt maca, Andrea.
ResponElimina