El Concierto de Aranjuez

El Concierto de Aranjuez, va ser composat l’any 1939 per Rodrigo, a París. Va ser interpretat per primer cop el dia 9 de novembre de l’any 1940 a Barcelona amb un èxit sense precedents en els annals de la música d’Espanya. Sens dubte, és una de les obres de més èxit en tota la música espanyola.
El seu nom prové del famós i real lloc que es troba a 50 quilòmetres en el camí entre Madrid i Andalusia. Un dels llocs preferits pels Borbons.

Imatge extreta de Turismoenfotos.com. Podeu trobar-la clicant el seguent enllaç

 Tot i que el concert no és programàtic, és a dir, que no vol fer una descripció d’una cosa en concret, Rodrigo, el compositor tenia la intenció d’evocar un cert període en la vida d’Aranjuez, que abastava des del final del segle XVIII i el començament del segle XIX a les corts de Carlos IV i Fernando VII. L’època que intentava reflectir, estava caracteritzada per l’abundància de les majas i els toreros, i les típiques tunes.
A l’obra de Rodrigo, la guitarra, en ser l’instrument solista, actua com una veu d’oposició a l’orquestra, cosa que crea un efecte de contrast en la seva textura transparent i una mena de “lluentor” constant.
Consta de tres moviments, d’arrel nacionalista i forma clàssica; els dos extrems de caràcter rítmic espanyol, el central accentuadament melòdic, amb lluïment del solista i acompanyament discret per part de l’orquestra, dels quals faré una breu explicació:

•  I. Allegro con spirito: és un moviment animat, ja que el compàs es porta a u. 
• II. Adagio: és un moviment que consisteix en el diàleg de la guitarra amb els solistes instrumentals, que són el corn anglès, el fagot, l’oboè, la trompa i altres. 
•  III. Allegro gentile: aquest és el darrer moviment, i intenta evocar una dansa cortesa. Combina compassos de dos i de tres per a mantenir la música viva fins al final.

Rodrigo va dir de la seva pròpia obra que era: <<cenyit com una verònica i alat com una papallona>>. Va implicar tota una proclamació estètica compositiva. Sense poder considerar el Concierto de Aranjuez una obra a l’altura de la d’alguns músics de la “Generació dels Mestres o del 27”, les composicions de Rodrigo tenen llum pròpia en tota la llarga època del nacionalisme caticista, sent el millor compositor d’aquest grup d’autors.


Informació extreta de: Joaquín Rodrigo [enregistrament en àudio] (2000). Alemanya: Poligram