II. Adagio

El segon moviment, comença amb un rasgueig constant de la guitarra amb acompanyament de les “cordes baixes” (violoncels i contrabaixos). Tot seguit, el corn anglès fa un solo amb to menor, al qual, al següent compàs, s’hi afegeixen els violins primers. Mentretant, la solista segueix amb el rasgueig fins que als pocs compassos el corn anglès acaba el seu solo,que vindria a ser el tema A; el continua, de mateixa manera la guitarra, introduint el mateix tema amb variacions, és a dir, A’, i els violins primers segueixen acompanyant. Alguns instruments de la secció de vents s’incorporen en l’acompanyament. Al final de la presentació del tema principal amb la guitarra, sonen les trompes fent l’efecte d’eco, mentre el corn anglès torna a fer el seu solo. D’aquesta manera doncs, podem veure que aquí està interactuant la guitarra i el corn anglès amb la típica forma “pregunta – resposta”. En acabar el segon solo del corn anglès, s’afegeixen els violins segons, les violes i la secció de vent, amb un tema més càlid, amb més “emoció”, per part de la guitarra i l’orquestra; l’obra començava amb un piano, i fins a aquest moment, que s’ha derivat a un mezzoforte. Quan altre cop acaba el solo de la guitarra, els violoncels s’introdueixen de manera molt propera, més tard s’uneixen els violins amb la mateixa intencionalitat  i a semblança d’ells, continuen el primer oboè amb la primera flauta; i, com sempre la guitarra respon a la pregunta, que en aquest cas la feien l’oboè i la flauta. Aquest tema ja vindria a ser la B. Quan la guitarra acaba, responen els fagots de la mateixa manera que ho ha fet aquesta anteriorment i, ara es combina el joc de la “pregunta – resposta” amb la guitarra i els dos fagots. En aquesta part ja comença a sortir el tema C; des del tema B, podem apreciar que se’ns comença a presentar un major virtuosisme per part de l’intèrpret solista. A continuació, el joc anterior entre guitarra i fagots passa a ser guitarra amb tutti d’orquestra, fins que l’instrument solista passa a ser la trompa i “es va passant la pilota” a altres solistes com l’oboè. L’orquestra fa un tacet i entra la guitarra solista, a manera de cadència. Quan la guitarra acaba, entren les cordes i l’oboè, on aquest darrer és el que destaca. Comencem el tema D, un tema que entra de manera misteriosa quan ho fa la guitarra mostrant el seu virtuosisme. El tema alterna l’oboè amb un tema A’ i la guitarra amb el tema nou, el D. L’orquestra fa el primer forte, podríem dir apasionatto, on, al final queda un eco amb els clarinets i els fagots; la guitarra torna a fer una cadència. El moviment va repetint un esquema similar al que tenim ara fins que el solista fa una cadència final, després el tema es repeteix a poc a poc, com si s’anés esvaint, s’acaba, aquest fragment que a mi, em fa posar els pèls de punta.

A continuació, podreu gaudir de la guitarrista Kaori Muraji, gran intèrpret, sobretot, a part del seu gran virtuosisme, per la seva expressivitat. Vídeo extret de Youtube.com.

La informació ha estat tota elaborada per mi