L'època

Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola, la màxima figura musical, que ens queda a Espanya és la del compositor sevillà Joaquín Turina, ja que Manuel de Falla va marxar. Turina no aportarà gaire cosa en aquest període, per això i un clima d’exaltació patriòtica entre els guanyadors de la guerra, ressorgeix el nacionalisme, que s’estava esvaint. Tot i que no hi és, Falla seguirà present, però busquen en les “arrels” postfallistes, cosa que suposa retornar al caticisme, que en molts casos, té arrels en les sarsueles. El caticisme suposa una injecció vital al neoclassicisme, ja que les referències que tenim van des de l’edat literària castissa per excel•lència, la d’un segle XVIII vist a través d’una barreja d’aristocràcia, tauromàquia, saraus i guitarreo.

Hi ha una bona quantitat de compositors que composen en aquest estil. Però no hi ha dubte que el període està dominat per una figura que, tot i els seus avantatges i inconvenients, no podem negar que va ser un músic important en el panorama musical espanyol del segle XX. Estem parlant un altre cop de Joaquín Rodrigo.


Informació extreta de: Gómez Amat, Carlos, Historia de la música española. Madrid: Alianza editorial