Música

Música, és un dels apartats d'aquest Projecte de Recerca. Podreu trobar informació relacionada amb:

• El Concierto de Aranjuez, on hi trobareu:
• L'obra
• Estructura de l'obra:
• I. Allegro con spirito
• II. Adagio
• III.Allegro gentile

• L'època
• Joaquín Rodrigo, el compositor
• Entrevista a Edwin Garcia González

• Niàgara, on hi trobareu:
• Trets bàsics de la pel·lícula
• Banda Sonora Original de la pel·lícula

• Antònia Font, on hi trobareu:
• Antònia Font
• Lamparetes
• Icebregs i guèisers

Podreu trobar de manera més fàcil aquesta informació clicant els enllaços.

Funcionament de les salines

Perquè l’evaporació produïda de les salines elimini el tros líquid fins a aconseguir la quantitat necessària per a provocar la cristal·lització del clorur sòdic, s’ha de concentrar l’aigua del mar, que està emmagatzemada en grans estancs, però de poca profunditat. 

Imatge extreta de Historiadecalpe.blogspot.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

Informació extreta de l'Enciclopèdia Catalana

Les salines

Per definició del diccionari, les salines són llocs on algú hi beneficia/deixa sal comuna per evaporar l’aigua de la mar, dels llacs, de les fonts d’aigua salada o per les extraccions de mines o jaciments de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada. Però perquè ho entenguem, és una “mina” on s’hi diposita sal, i, aquesta és utilitzada per a evaporar l’aigua del mar, llacs, fonts d’aigua salada, i tot l’esmentat anteriorment.

Imatge extreta de Islanzarote.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

 

Les salines es disposen a prop la costa, ja que sinó no farien la seva feina, i ha sigut un recurs aprofitat des de l’època fenícia fins als nostres temps. A part de la funció principal, que és la de l’evaporació, les salines, també son utilitzades per a l’obtenció del clorur sòdic, i, per a la conservació de productes alimentaris, com la carn i el peix.

Hi ha animals, com les aus, que no poden viure sense les salines, ja que, s’hi han anat acostumant amb el pas del temps i, ara per ara, seria impossible allunyar-les-en.

Informació extreta de l'Enciclopèdia Catalana

Simulació d'un guèiser

A continuació, trobareu un vídeo que explica com simular un guèiser. Està protagonitzat/explicat per en Josep Duran. El vídeo està extret de Youtube.com

El Gran Guèiser

A Islàndia, a la vall de Haukaladur, trobarem al Gran Guèiser. És famós i conegut pel fet que l’aigua que llença abasta molt metres d’alçada, i, a més ho fa molt sovint. Només afegir que també és conegut per el Gran Geysir. Ara sí que no podem dir gaire cosa més sobre ell. Aquí us en deixo una imatge.

Imatge extreta de Deviajestesorosyaventuras.blogspot.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

Parc Nacional de Yellowstone

El parc nacional de Yellowstone, es troba als Estats Units d’Amèrica, entre els estats de Wyoming, Montana i Idaho; i és el parc públic més antic, gran i famós. Va ser creat l’any 1872 i, de mica en mica ha anat guanyat extensió, fins a arribar a la zona on hi ha més guèisers del món, el canó i les cascades del riu i el llac Yellowstone. Així doncs, finalment, la seva extensió és de 8983 km². 

Imatge extreta de Wikipedia.com. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

Els guèisers

Si abans hem parlat d’aigües subterrànies, ara parlem dels guèisers que són un pèl diferents. Les aigües subterrànies es trobaven dins el planeta, doncs els guèisers són surgències, o sortides d’aigua calenta i vapor d’aigua. En sortir, ho fan d’una manera violenta i periòdica, per una mena de xemeneia. Els guèisers consten d’un cràter, format per depòsits de sílice precipitada (mineral que sorgeix de la natura de forma pura o impura), aquest cràter s’assembla a un petit con volcànic; i de la xemeneia, que penetra fins arribar a l’interior de la Terra i dins del planeta o en ramificacions alberga aigua que està sotmesa a una gran pressió, és a dir, a temperatures superiors a 100ºC. Aquesta ascendirà lentament fins que la tensió del vapor excedeixi a la pressió de l’aigua; llavors, es vaporitzarà tot ràpidament i sortirà a l’exterior de forma violenta.

Probablement, la font tèrmica és lava calenta, la temperatura de la qual descendeix a poc a poc, ja que les erupcions dels guèisers tendeixen a disminuir amb freqüència i regularitat i, finalment, desapareixen.

Imatge extreta de Usuarios.multimania.es. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

 

A continuació, adjunto una imatge que m’ha impressionat molt, ja que mai hauria imaginat de quina forma es presenta un guèiser abans que l’aigua calenta i vapor d’aigua surti. I, amb aquesta imatge podem veure-ho perfectament.

La fotografia mostra el guèiser Strokkur, d’Islàndia, segons abans d’expulsar el vapor d’aigua. És realment impactant.

Imatge extreta de Taringa.net. Podeu trobar-la clicant el següent enllaç

 

Els guèisers més presents i coneguts es situen a tres llocs diferents, que són les anomenades regions volcàniques. Aquests llocs són el parc nacional de Yellowstone, als Estats Units d’Amèrica, on hi són abundants; a Islàndia, on podrem trobar el conegut Gran guèiser; i, a Nova Zelanda.