“Poema sense acabar” de Joan Salvat-Papasseit

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per d’inconformisme, d’idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.

En aquest poema es parla d’una font, perquè hi ha una descripció de la natura. Cada estrofa comença amb els versos “Quin doll d’aigua, la font” i és un poema optimista, que barreja la natura i l’amor.

‘’Un altre abril’’ de Màrius Torres

Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,
inútil als conreus, als llavis, alsjardins,
oposant a la llum que ella no portaa dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirallfidel
per on el mon rellisca amb menys de pes que una ombra
entre jo i aquest altre gran mirall paral•lel
del cel, on es destrien, cadascun un anhel
els núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu color
amb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passa
blava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,
groga i plena de somnis els vespres de tardor,
i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,
hi ha una llum igual al paisatge en ella.
Les llunyanies d’or saben secrets de pau,
I el capaltard arriba amb un bleix tan suau
que fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,
faria buida i orba la seva pregonesa
tèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,
Dóna dies ben clars a la meva tristesa!

Màrius Torres, va néixer a Lleida, el 1910, va ser poeta. Als 25 anys contreu la tuberculosi i ha de passar la resta de la vida en un sanatori. Escriu durant el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i hi ha subjacent en els seus poemes una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia i el patiment col·lectiu de la pàtria vençuda. Resta inèdit fins l'any 1947, en què el seu amic Joan Sales publica, a Mèxic, el recull Poesies, que influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra. En l'actualitat és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX, i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès i al castellà..

En aquest poema, Màrius Torres compara l’”aigua secreta” de la natura amb la seva tristesa. És la tristesa que li provoca segurament la malaltia i la solitud en el sanatori. Aquesta tristesa va canviant, no és sempre igual, i espera tenir “dies ben clars”.

Biografia Jan Van Eyck

Amb l'acompanyament del seu germà Humber van crear l'escola dels Primitius Flamencs. Tos dos van neixer a Maaseik, a Limburg.

Van començar a treballar junts però Humbert va morir l'any 1426.
Jan va viure en un gran benestar econòmic gracies a les aportacions del rei Felip III

Els seus estils principals eren la immobilitat i l'hieratisme. Les seves preocupacions era la perfecció i el tractament de la llum.

Imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Portrait_of_a_Man_in_a_Turban_%28Jan_van_Eyck%29_with_frame.jpg/220px-Portrait_of_a_Man_in_a_Turban_%28Jan_van_Eyck%29_with_frame.jpg

De les webs citades en la fitxa del tema.

El retaule de l' anyell místic.

Es troba a la catedral de Sant Bavó, Flandes. Es va estar traslladada a un altre lloc per raons de seguretat dins de la mateixa catedral.

El quadre el va començar a pintar Hubert van Eyck, que va morir l'any 1426 i el va acabar el seu germà més petit que ell, Jan van Eyck, qui es va proclamar autor de l'obra.

Des de aquell moment va apareixer la tradició de l'art medieval que es transformava en una oservació de la natura.

Aquest quadre te relació amb el meu treball perquè hi ha representada una font d'aigua.

Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeiGyQVja17L86QHvzISc74M0TpA4JUN3jj2FonTMUJma0xBCGDDvhG5KQznJTNnDQfIJaK6jErqntVtYDOHseFu3aIZxm_TwBXcZavw93YvwGYo6500QaF2IS8n0AGTehA3TOEG___S8/s1600/La_Adoracion_del_Cordero_Mistico.jpg

He tret l'informació de diferents webs.

El misteri de la illa de Tökland

El misteri de la illa de Tökland és un llibre escrit per l’escriptor de literatura infantil i juvenil Joan Manuel Gisbert. Va néixer l’any 1949 a la ciutat de Barcelona. Les seves obres han arribat a ser traduïdes a més de vint llengües, i ha estat guanyador d’alguns premis nacionals gràcies als seus llibres. Aquest últim any ha obtingut el Premio Literatura Sierra Oeste de Madrid com a autor consagrat.

Aquest llibre tracta d’un home milionari bastant estrany, Anastase Kazatzkian, que diu que ofereix cinc milions de dòlars, a la persona que aconsegueixi sortir guanyador d’un laberint que ha creat ell mateix, a l’illa de Tökland. Moltes persones interessades ho intenten, però ningú es prou bo per poder-ne sortir. Però alguns participants creen un grup, amb la intenció de poder passar totes les proves i aconseguir-ho. Sobretot, ho fan per assabentar-se de les raons que té Anastase per fer tot això. Perilloses i complicades proves els esperen a tots els participants que volen descobrir i emportar-se el tresor d’aquesta illa.

“El colom apunyalat i el brollador d’aigua” G.Apollinaire

El colom apunyalat i el brollador d’aigua

Dolces figures apunyalades. estimats llavis

florits. MIA MAREYE YETTE LORIE ANNIE i tu

MARIE. On sou vosaltres, oh noies joves

PERÒ prop d’un brollador d’aigua que plora i

que prega aquest colom s’extasia.

Tots els records propers

On són Raynal Billy Dalize?

Oh amics meus que heu marxat a la guerra

Els noms dels quals són malenconiosos

Es llancen vers el firmament

Com passes en una església

I les vostres mirades en l’aigua adormida

On és Cremnitz que es va comprometre

Moren malenconiosament

Potser ja han mort

On són els Braque i Max Jacob

De records la meva ànima n’és plena

Derain amb els ulls grisos com l’alba

El brollador plora per la meva pena

Els qui han marxat a la guerra al nord

mentrestant lluiten

Cau el vespre Oh mar sanglotant

Jardins on sagna abundantment el llorer rosa

flor guerrera

Guillaume Apollinaire (Roma 1880 - París 1918). Poeta avantguardista francès, fou un gran dinamitzador dels corrents artístics que nasqueren a començaments del segle XX. Els seus llibres de poemes, Alcohols publicat el 1913 i Cal·ligrames publicat el 1918 però escrit en bona part al camp de batalla enfront de l'enemic, el convertiren en un dels poetes francesos més importants de tots els temps. La seva poesia ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània.

Aquest poema té la forma d’una font d’aigua amb un colom a sobre. El colom simbolitza la pau, i està apunyalat perquè el poema esta escrit durant la 2n Guerra Mundial. Apollinaire parla de tots els amics que han desaparegut o mort durant la guerra. L’aigua li serveix per representar la pena, les llàgrimes: “el brollador plora per la meva pena”.

Imatge:http://webdelprofesor.ula.ve/humanidades/marmend/modulo2.htm

Homenatge a Picasso

És una obra de Antoni Tàpies de l'any 1981. Es tracta d'un cub de vidre laminat de 2.15m x 2.15m x 2.15m x 2.15m de costat que conte mobles com cadires, sofas i armaris que signifiquen la vida que Picasso a Barcelona. Els mobles són atravesats per una biga blanca que simbolitza la ciutat. Sobre de les bigues hi han teles blanques homenatjades per l'autor.
El cu esta envoltat per un estany de 11m que fa que sembli que suri.
Va ser restaurat el 2006.

Imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Homenatge_a_Picasso.jpg/300px-Homenatge_a_Picasso.jpg

He tret l'informació de diferents webs citades en la fitxa sobre aquest tema.